Karadeniz. Mar Negre i voltants

Per no fer-ho infumable: com q tampoc no puc explicar tot el q ha passat, i no em vull fer ferragos i pesat us posare una succesio de fotos q espero q serveixin una mica de resum del viatge. Hi ha tant per dir, q no acabariem... Safranbolu: tipic poble de cases de fusta declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aqui estem al taller del Kasim, el ferreter q ens va obsequiar amb la seva hospitalitat. Ja nevava amb força com podeu veure!!
Sacostuma a pensar q turquia es un pais caloros i desertic en la seva totalitat. Res mes lluny de la veritat. Pq sempre pensem en mesquites enmig de pols i desert? Aqui totes les idees preconcebudes desapareixen.
La tranquilitat de la nit a Safranbolu.
Quan la tormenta apreta, sempre sha de buscar un local per pendre un bon te!
Precios oi?? Sha de veure!!!

Q la carretera esta chunga i no es pot avançar? cadenes al canto! Pregunta: algu ha posat cadenes algun cop? Resposta: no... pero donem-nos pressa q fa fred!

On the road again!!
Karadeniz (Mar Negre) amb temporal de vent, neu i fred. Tinc fotos on hi ha acumulacio de neu a la sorra de la platja!
Sinop: on vam ser acollits per la comunitat gay de la zona, i ens van invitar a sopa: molt tipic per acabar les nits de festa turques. No es pot explicar lespectacle q vam presenciar...
I finalment: la foto amb historia. sinop-kastamonu: fem 50km, carretera amb 1 pam de neu, boira increible i temporal q no deixa veure res, ni amb cadenes es pot avançar... tornem enrrera. sinop-inebolu: neu altre cop... es trenca una de les cadenes... avancem a dures penes amb una sola roda fins q sacaba el tram de neu. inebolu-amasra: cadena(sense s :P) altre cop... q es trenca al cap de 50 metres. tornem a inebolu, pero no es pot arribar: la carretera arran de mar sesta literalment enfonsant: el trafic esta tallat. No podem avançar ni tampoc retrocedir.

I q es pot fer? doncs confiar en lamabilitat duns desconeguts :). Els treballadors del servei de manteniment de carreteres ens deixen passar el cotxe molt a poc a poc pel tram q sesta enfonsant (i salvant un "socavon" de mig metre), ens busquen una pensio per dormir i un lloc per menjar... Ens diuen q nomes ens queda com a solucio anar per linterior, i ens arreglen les cadenes pel dia seguent mentre ens ensenyen la ruta a seguir per tornar a istanbul. This is Turkey (per lo bo i lo dolent) :).

Foto de lenfonsament: potser no es veu gaire pq aixo es al dia seguent i esta cobert amb terra, pero es pot apreciar com tot un tram de 80 metres sesta enfonsant...

Em deixo moltes coses pero ja hi haura temps per explicar-les!Avui al mati hem anat a tornar al cotxe, i sorpresa... un roda estava feta pols...aixi q avui a les 8.30 del mati estavem altre cop de "taller mecanic" canviant la roda a les portes del dormitori... en fi, era lo ultim q faltava!