"Estambul" Orhan Pamuk

Ja mhe acabat el llibre del recentment proclamat (i no sense polemica) premi nobel de literatura. lo de la polemica ve pq aqui a turquia segons quins comentaris de segons quins temes no cauen gaire be entre la opinio publica, i poc menys q pots acabar amb una bala entre pulmons i estomac (nomes cal llegir els diaris de la ultima setmana...). en parlare en profunditat proximament.

Pel tema estrictament literari: he de dir q la meva primera impressio del llibre es q ha sigut decepcionant. El fet es q es tracta duna autobiografia de juventut amb istanbul de telo de fons, pero la visio q dona de la ciutat esta profundament marcada pels sentiments del protagonista. arribats aqui sha de dir q el senyor Pamuk no destaca per ser "l'alegria de la huerta" q diguem, i aixo provoca q durant tot el llibre ens transmet una imatge d'istanbul q es profundament depriment.

No em sembla malament q si aquest va ser el sentiment predominant de la seva juventut, ho expliqui en el llibre. pero quan la paraula "amargura" apareix tres cops en cada capitol (i no exagero, llegi-vos el llibre i ho comprovareu), i variants del tipus: tristeza, "sentimiento de derrota", estan en tot moment per alli, arriba un moment en q es diu: vale, ha quedat clar, pero tio, explicam algo mes! en fin q jo esperava mes dun premi nobel, q per repetir paraules, no trobar sinonims, i no saber-se explicar ja mhi puc posar jo tb!!

Gracies a tot aixo, el lector per alla a meitat del llibre es preguntara com es q aquest bon home encara no sha suicidat! pero lo millor arriba quan el propi Pamuk revela en un capitol dels del final, q "potser" el q explica en el llibre no es del tot cert, pero q en unes memories el mes important es: i cito textualment "...no lo es la verdad del pasado sino su simetria". Que jo interpreto com: be, si alguna cosa no macababa de cuadrar (no era simetrico) ja lhe apanyat. Passi q unes memories son subjectives, i q el punt de vista de qui les viu influeix molt en la història q s'explica, pero daqui a reconeixer directament q s'esta amanyant "al gust" els fets em semba ben trist.

Una altre cosa a comentar seria l'ordre dels capitols, i la inconexio entre ells, pero be, ho passarem pq igual es tracta dun recurs literari buscat pel propi autor. En tot cas, a mi no em fa el pes. Resumint: fluixet fluixet fluixet tot plegat. El millor son les fotografies antigues que hi apareixen i el capitol de recull de noticies q ja us vaig comentar.

De totes formes moltes gracies per enviar-me'l!!! Q consti q em va fer molta ilusio!!! Fins aqui la meva "rajada" d'avui :).

I avui sha de decidir q fem per les vacances! ja us informare!! quines ganes en tinc!!!!!!!!