La casa del Gökhan

Eren les tres de la tarda, estava a l'habitacio i em va trucar el Gökhan: si volia podia venir abans a casa seva q no tenia res per fer. Ens vam trobar a la parada de metro de Mecidiyeköy un hora despres, i em va guiar a traves de carrerons laberintics fins al pis on viu amb tres estudiants mes. Era a lultim pis, una mena de duplex amb terrassa.

Jo li vaig dir q estava molt be, pero em va dir: encara no has vist la vista! aixi doncs vam sortir al balco i em vaig quedar impressionat: una infinitat de blocs de pisos estaven alli plantats fins mes alla on arribava la vista, tan junts q semblava impossible q hi pogues cabre res mes. Cases i mes cases... I em vaig sorpendre pensant: uaaaa q maco!!! i un instant despres, al tornar a mirar em vaig dir: pero com es possible q aquesta mar de ciment sigui una vista maca? no hi ha un sol espai verd, no hi ha un sol edifici especial, tot es mediocritat apilada... no obstant aixo, no podia deixar de pensar q era una vista increible, magica!

I em vaig quedar amb aquest sentiment, aquesta sorpresa: com una cosa a priori lletja es pot convertir en maca sense saber ben be perque, sense explicacio, sense sentit :).

El cas contrari tambe passa de vegades. Ho explica millor q jo un tal Alexios de Valon, un antic viatger de visita a Istanbul:

"El velo de las nubes se desgarro por todos lados. A la vez surgieron ante mis ojos maravillados bosques de alminares de punta dorada, miles de cupulas incendiadas por la luz, colinas cubiertas de casas rojas entremezcladas de verdor, una sucesion de palacios extranamente iluminados, mezquitas de cupulas azules, jardines en flor, un puerto sin fin lleno de navios..."
"Cuando me incorpore, salpicado de cabeza a los pies, el panorama encantador se habia desvanecido. Me hallaba a la entrada de un laberinto de callejas humedas, oscuras y fangosas. Las casas que me rodeaban, hechas de tablas desvencijadas tenian un aspecto miserable. Los viandantes turcos, que a distancia habia tomado por ricos otomanos, estaban tocados y vestian harapos".

Despres la festa va estar molt be! ja la comentare un altre dia... ara preferia fer aquesta reflexio ;P. per cert! q tal us va anar el sopar?

ciao!!


Aquesta es la vista en concret. I aixo nomes es el frontal, mirant a esquerra i dreta es veia exactament el mateix: un mar inacabable de cases.