La casa del Gökhan

Eren les tres de la tarda, estava a l'habitacio i em va trucar el Gökhan: si volia podia venir abans a casa seva q no tenia res per fer. Ens vam trobar a la parada de metro de Mecidiyeköy un hora despres, i em va guiar a traves de carrerons laberintics fins al pis on viu amb tres estudiants mes. Era a lultim pis, una mena de duplex amb terrassa.

Jo li vaig dir q estava molt be, pero em va dir: encara no has vist la vista! aixi doncs vam sortir al balco i em vaig quedar impressionat: una infinitat de blocs de pisos estaven alli plantats fins mes alla on arribava la vista, tan junts q semblava impossible q hi pogues cabre res mes. Cases i mes cases... I em vaig sorpendre pensant: uaaaa q maco!!! i un instant despres, al tornar a mirar em vaig dir: pero com es possible q aquesta mar de ciment sigui una vista maca? no hi ha un sol espai verd, no hi ha un sol edifici especial, tot es mediocritat apilada... no obstant aixo, no podia deixar de pensar q era una vista increible, magica!

I em vaig quedar amb aquest sentiment, aquesta sorpresa: com una cosa a priori lletja es pot convertir en maca sense saber ben be perque, sense explicacio, sense sentit :).

El cas contrari tambe passa de vegades. Ho explica millor q jo un tal Alexios de Valon, un antic viatger de visita a Istanbul:

"El velo de las nubes se desgarro por todos lados. A la vez surgieron ante mis ojos maravillados bosques de alminares de punta dorada, miles de cupulas incendiadas por la luz, colinas cubiertas de casas rojas entremezcladas de verdor, una sucesion de palacios extranamente iluminados, mezquitas de cupulas azules, jardines en flor, un puerto sin fin lleno de navios..."
"Cuando me incorpore, salpicado de cabeza a los pies, el panorama encantador se habia desvanecido. Me hallaba a la entrada de un laberinto de callejas humedas, oscuras y fangosas. Las casas que me rodeaban, hechas de tablas desvencijadas tenian un aspecto miserable. Los viandantes turcos, que a distancia habia tomado por ricos otomanos, estaban tocados y vestian harapos".

Despres la festa va estar molt be! ja la comentare un altre dia... ara preferia fer aquesta reflexio ;P. per cert! q tal us va anar el sopar?

ciao!!


Aquesta es la vista en concret. I aixo nomes es el frontal, mirant a esquerra i dreta es veia exactament el mateix: un mar inacabable de cases.

Canvis de plans...

Holaaaaa

Doncs be, no us explico q vaig fer el cap de setmana passat pq es va canviar casi tot: enlloc de la festa vam anar a pendre algo fora, laniversari si q es va fer, pero el hamam es va deixar per un altre dia tb! Pero aixo no es tot, avui hi havia festa a casa duna altre noia turca, i sha cancelat tb!

Resulta q lavia de la noia ha mort avui mateix, i clar no estava lambient per fer festetes... total q hem acabat veient una peli (rollo curt) al museu dart contemporani. Era rara de collons pero ha estat be per passar el ratillo. El millor? el bar del museu amb vistes molt maques! i tambe q li hem fet pena al maitre (es un lloc car de collons) i ens ha invitat al cafe amb llet q estavem prenent! ens ha comentat q en aquell local hi havia estat el Bush, Catherine Deneuve i famosetes en general.

he aprofitat per fer unes fotos des de la terrassa del bar, i ara al arribar al dormitori nhe fet una altre... o sigui q avui aixo va de Istanbul de nit.

dema festa erasmus a casa del Gökhan!!! es dels turcs mes divertits q hem conegut, i tambe els seus amics! a veure si aquest cop no es canvia de plans! :(.

ciaooooooooo

Des de la terrassa del bar del museu, desquerra a dreta: palau de topkapi, aya sophia i sultanahmet. ledifici iluminat arran de mar es lantiga estacio on acabava el seu recorregut el mitic Orient Express.

Aquesta es la vista nocturna des de la nostra habitacio amb el pont del bosfor al fons. No ens podem queixar, eh? el cert es q sempre ens quedem embobats davant la finestra... em sembla q tenim mil fotos daquesta vista pero no ens cansem de fer-ne. Si aneu a la pagina del Thomas la veureu de dia! Sempre diem q la trobarem a faltar, no se que us semblara a vosaltres pero jo no em canso de mirar-la...

Un dels camins per arribar al dormitori passa per una petita zona de bosc (dins mateix del campus). Es molt fosc de nit i sha de coneixer el cami... pero es el lloc ideal per fer bromes ;). Una nit el Thomas es va amagar darrere un arbre, jo vaig passar com si no ho hagues vist dissimulant, i al passar un del dormitori q anava darrere meu, el Thomas va sortir de darrere de larbre per espantarlo... i no vegis si ho va aconseguir!!!! va ser molt bo! i mes tenint en compte q el q li feiem la broma es bastant xuleta, i va bastant de guapo i sobrat... clar, al veure q lhaviem acollonit de debo es va emprenyar una mica ;).

Avui us poso una mica de turisme per İstanbul en general... he estat la setmana per la uni fent examens i poca cosa mes, no hi ha molt a explicar!

De totes formes aquesta nit hi ha una festa a casa dels finlandesos, dema estic convidat a una festa d'aniversari i diumenge anirem a un hammam amb un de la classe! Aixi q ja veieu que el finde es presenta mes entretingut. Ja us explicare q tal ha nat!

Ciaooooooo

Aya Sophia: construida com a esglesia per l'Emperador Justinia a l'any 530 dC va ser l'espai tancat mes gran del mon durant molt de temps (nomes 1000 anys despres es va conseguir superar el tamany de la cupula). El 1453 Constantinopla va ser conquerida per Mehmet II i va passar a ser una mesquita afegint dos dels minarets q podeu veure (mes tard van posar els altres dos). Es molt maca de veure per dins i els mosaics d'or de l'epoca Bızantina q encara es conserven son meravellosos.

Sultanahmet Cami: La primera nit del Ramadan estava per alli i vaig fer la foto en el moment q comançava la pregaria i la ilumınacio estava a tope :).

Ortaköy: Lloc imprescindible d'İstanbul. La mesquita d'Örtaköy amb el primer pont que creua el bosfor al fons. Ara q mhi fixo, aquesta foto es pot millorar molt! un dia hi he de tornar amb la camara per fer-ne una de mes bona (i aixi us lensenyo amb tot el glamour). Tambe amb la iluminacio de nit es molt maco.

Encara q la foto esta borrosa (estava en un transbordador i es movia una mica) podeu veure que la posta de sol contemplant Aya Sophia (dreta) i Sultanahmet (esquerra) es molt maca! Sempre es una moment magica quan cau el sol...

Hola!!!

bueno, ara veig que us esta donant per no parlar massa! bueno, posare alguna cosa mes a veure si aixi atraic a l'audiencia... fa poc la maria em demanava (ja estem fent peticions a la carta) q poses fotos de festes (q per cert no son tantes com magradaria)... pues bueno, he estat mirant i aquestes son les meves preferides! espero q us agradin!

ciaooooooooo

per cert! si teniu alguna peticio, dubte o pregunta sobre el que sigui, no dubteu en fer-la i intentare contestar el mes rapid possible!

Amb la Basak! No ho dubteu: la gorra no es meva... li vam pispar a un frances! en aquesta discoteca un tio em volia matar pq li havia tirat el cubata, i lhi vaig haver de pagar un de nou per calmarlo! q cabron!

Amb el Selo! em fa molta gracia aquesta foto!! aixo va ser durant el viatge a la Kapadokya.

Amb el Tobias! Aquest tio estava super zumbat! el vam conexier al viatge per la Kapadokya i una mica mes i es despenya escalant per una de les muntanyes...

Senyores i senyors, aqui fot un fred que pela! Dissabte va nevar tot el dia i avui el vent que fa es considerable... Per cert! No us oblideu de felicitar el Jordi avui!! ;) : 23 anys!!! Felicitats!


I despres de molts esforços... ja el tenim aqui!! El permis de residencia!!

Hola de nou!!

El cap de setmana passat vaig estar a les Illes Princep, un petit grup d'illes al mar de Marmara al sud d'Istanbul. Es un lloc certament exclusiu on no s'hi permet la circulacio de vehicles de motor (nomes la policia i els bombers), i on la vida es mooooooooolt mes relaxada que a Istanbul.

Aquestes illes acostumaven a ser el lloc de descans d'emperadors, nobles i la gent de la classe alta de tots els imperis que han anat passant per aqui al llarg de la historia... Pero tb mes recientment ha servit de refugi a personatges importants: Leon Trotsky es va amagar aqui durant dos anys abans de provar fortuna per Mexic, i ja sabem com li va anar despres.
Les cases son precioses, moltes fetes de fusta (al mes pur estil mansion de Barbie) amb una torreta, balconets, jardi... tenir una casa aqui no esta ni molt menys a l'abast de tothom!

Nosaltres estavem a Büyükada (la illa mes gran) on la Başak te una casa (molt maca!!), i vam fer una excursio amb bici per donar-hi una volta. Es tarda mes o menys una hora en fer tot el recorregut per l'illa i es un passeig molt agradable (sense pujades ni grans esforços).

En resum, un finde de relax amb bon temps abans de que arribi definitivament l'hivern: aqui tothom comenta que en els proxims dies podrien caure les primeres nevades! si es aixi ja us posare les fotos! una abraçada!!!!

alex


Büyükada:

Aquests son els carrers tipics de l'illa: jardinets i cotxes tirats amb caballs
La posta de sol al Mar de Marmara.

Aqui estic a meitat de recorregut amb la bici que haviem llogat (costava 1 euro la hora :D). Al fons es pot veure una de les altres illes del arxipelag: